L’ARBRE
Viatger, escolta:
Sóc la post del teu bressol,
la fusta de la teva barca,
la superfície de la teva taula,
la porta de la teva casa.
Sóc el mànec de la teva eina,
el bastó de la teva vellesa.
Sóc el fruit que et regala i et nodreix,
l’ombra benefactora que t’aixopluga de la cremor de l’estiu,
l’amable refugi dels ocells
que alegren amb el seu cant les teves hores
i netegen els teus camps d’insectes.
Sóc la bellesa del paisatge,
l’encant de l’hort,
el senyal de la muntanya,
el marge del camí...
Sóc la llenya que t’escalfa els dies d’hivern,
el perfum que et regala i embalsama l’aire a tota hora,
la salut del teu cos
i l’alegria de la teva ànima.
Per últim, sóc la fusta del teu taüt.
Per tot això, viatger que em contemples,
tu que em vares plantar
amb la teva pròpia mà
i que pots parlar-me
com a un fill teu
o que m’has contemplat tantes vegades,
mira’m bé,
però no em facis mal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada